La piràmide vermella
Tot va començar a Londres, la nit en què el pare va fer explotar el Museu Britànic amb un estrany conjur. Va ser llavors quan ens vam assabentar que, a més d'un reconegut arqueòleg, era una mena de mag de l'Antic Egipte. Envoltat de valuoses antiguitats, va començar a entonar estranyes paraules ... Una cosa devia sortir malament perquè la sala va quedar reduïda a enderrocs; Set, el déu del caos, va aparèixer del no-res embolicat en flames i va fer que la terra es va empassar el nostre pare.
Editorial: Montena
Pàgines: 480
Opinió: M'ha encantat a nivells extrems, sens dubte el millor que he llegit aquest 2013 i possiblement per sobre d'Allà on els arbres canten, que "ostentava" el premi del 2012. Jo me l'he llegit amb alemany, però de ben segur que amb català o amb castellà també és estupendo! Val moltíssim la pena. Et transmet els sentiments de la Sadie i el Carter i pateixes i disfrutes amb ells. L'única pega? Que quan hi ha una escena de vida o mort ja saps que ningún dels dos germans morirà.
Nota: 9,5/10
P.D: Sí, això de la nota és nou. Us agrada que ho posi?