A vegades somio amb un món millor

A vegades somio amb un món millor.

En aquest món, els diners no serien més que idees esbojarrades que algún dia a l'ésser humà se li va acudir fer. Els mals es podrien expulsar amb un simple gest de la mà, i els hospitals no existirien. La gent no guardaria rencor a ningú, i disfrutaria ajudant als altres. No seríem avariciosos i l'egoisme quedaria ben lluny. Els insults serien paraules inútils i sense sentit, i el menjar no faltaria per a ningú. La gent seria feliç sense res i només necessitaria les coses essencials per viure. El racisme seria una idea descartada per tothom, i les guerres serien, com a màxim, de coixins. El luxe no existiria, i llegir seria l'esport mundial. No hi haurien països ni fronteres, ni dictadures ni monarquies, ni reis ni caps d'estat, la gent decidiria el que voldria fer per si mateixa, i ningú els hi questionaria les seves decisions.

A vegades, somio amb un món millor, un món no tan impossible.

Petit microrrelat

Ell era invisible. No dormia. No menjava. No bevia. Vetllava per tothom i cada un dels habitants del planeta blau. A alguns els visitava al migdia, a altres al mig d'una classe i a altres, a la foscor de la nit. Alguns el rebien amb les portes obertes i no el deixaven marxar fins a ben entrat el migdia. Altres li tancaven les portes amb begudes energètiques. Visitava tots els pobles. Des dels pobles sense contacte a l'exterior, d'aquells  que els seus habitants encara són primitius, fins als pobles que estaven a l'avantguarda de la tecnologia. Deien que també visitava  altres planetes, d'aquells que els científics desitjarien visitar-los alguna vegada. Que com ho feia? Doncs, simplement, ho feia. Alguns el representaven com un home que voltava pel món i tirava sorra als ulls de la gent, per fer-los dormir. Altra gent   explicava  que viatjava per sota terra i per el subsòl, com si fos un talp, però amb la construcció dels metros ho va deixar i viatjava per el mar. Hi  havia altra gent que simplement creien que viatjava amb el vent i ell era la seva prolongació. I, qui sap, potser ell era l'aire...
Però, ell, simplement era el què era i es deia com es deia. I ell era la son.