Reflexions: Els diners porten la felicitat?

Diuen que els diners no porten la felicitat. Segons l'estat d'ànim que em trobo, penso que tenen raó, però altres vegades penso que estan errats. Aquí van les meves raons:

A mi em fa feliç ajudar als altres, i per ajudar-los no necessito diners. Llegir llibres d' una biblioteca, no val diners, i pots sentir moltes més emocions que jugant a l'ordinador. Agafar el bicing i donar un passeig per Barcelona et pot fer molt feliç, a més si vas amb les persones que estimes. Aquestes eren les raons perquè crec que la gent té raó quan diuen que els diners no porten la felicitat. Aquí van les meves raons per pensar que no tenen raó:

Algunes coses es poden fer sense diners, però cada vegada més poc. Per llegir un llibre, tens tres o més opcions: comprar-te el llibre (això val diners), descarregar-te'l per l'ebook (has de tenir un ebook) o anar a la biblioteca (indirectament s'han de pagar quotes de soci o impostos), així doncs s'ha de pagar en tots els casos per poder llegir.

Si la teva passió són les muntanyes russes, no tens més remei que pagar una entrada en un parc temàtic. Si tu disfrutes jugant a la consola, t'has de comprar la consola, i a més a més, els jocs. Així doncs, aquests són les meves reflexions sobre la felicitat i els diners.

A vegades somio amb un món millor

A vegades somio amb un món millor.

En aquest món, els diners no serien més que idees esbojarrades que algún dia a l'ésser humà se li va acudir fer. Els mals es podrien expulsar amb un simple gest de la mà, i els hospitals no existirien. La gent no guardaria rencor a ningú, i disfrutaria ajudant als altres. No seríem avariciosos i l'egoisme quedaria ben lluny. Els insults serien paraules inútils i sense sentit, i el menjar no faltaria per a ningú. La gent seria feliç sense res i només necessitaria les coses essencials per viure. El racisme seria una idea descartada per tothom, i les guerres serien, com a màxim, de coixins. El luxe no existiria, i llegir seria l'esport mundial. No hi haurien països ni fronteres, ni dictadures ni monarquies, ni reis ni caps d'estat, la gent decidiria el que voldria fer per si mateixa, i ningú els hi questionaria les seves decisions.

A vegades, somio amb un món millor, un món no tan impossible.