Enmig
de la immensa tempesta de sorra, en Habuk guiava la tribu Manhok, la
seva tribu, cap a Salik, l'oasi de les mil palmeres, amb l'esperança
d'arribar-hi abans que la tribu Ulik.
En
Habuk era alt i prim. No solia parlar amb ningú, però quan xerrava
es deixava portar per les paraules. Com tota la tribu, anava tapat de
dalt a baix amb un mocador vermell.
***
Enmig
de la immensa tempesta de sorra, en Nalek guiava la tribu Ulik, la
seva tribu, cap a Salik, l'oasi de les mil palmeres, amb l'esperança
d'arribar-hi abans que la tribu Manhok.
En
Nalek tenia els ulls blaus que li donaven un cert aspecte alegre. No
era gaire alt, però tampoc era baix i, com tota la tribu, anava
cobert d'un vel blau turquesa.
***
La
tempesta era una de les més dures que havien viscut els dos caps.
Les dues tribus es debilitaven per moments degut a la forta tempesta,
però els caps els animaven perquè sabien que cada segon contava per
arribar abans a Salik que la tribu veïna.
La nit
ja queia i amb prou feines es veia el sol. Finalment, els dos caps
van decidir acampar per recuperar forces. Els membres de les dues
tribus s'havien anat a dormir, menys en Habuk i en Nalek. S'havien
quedat pensant. Qui arribaria abans? Que passaria amb el que
arribés després? Els dos caps van fer una mirada desafiadora al
cel, com si la poguessin enviar al seu rival.
***
L'endemà,
els dos caps van posar tota la tribu en marxa ben d'hora. S'havien
d'afanyar perquè quedava poc trajecte i era important arribar abans
si volien passar aquella tempesta a Salik.
***
La
tempesta els turmentava i ja es veien les palmeres, però encara
quedava una última duna, la duna més gran. En Habuk va sospirar
tranquil·lament. Es veien les palmeres, però no hi havia cap senyal
que la tribu del Nalek hagués acampat a Salik.
***
Per
fi, la tribu Manhok va arribar a Salik, l'oasi de les mil palmeres, i
ja buscava un bon lloc per establir el seu campament temporal.
Al
mateix temps, la tribu Ulik entrava en el regne de les mil palmeres,
on hi buscaven un bon lloc per acampar.
***
En
Habuk havia anat a fer una volta per investigar. Ja havien passat
cinc dies des de que van acampar a Salik, però semblava que la
tempesta no tingués fi.
***
En
Nalek havia anat a fer una volta per investigar. Ja havien passat
cinc dies des de que van acampar a Salik, però semblava que la
tempesta no tingués fi.
***
Es
movien les fulles. Allà hi havia algú.
-Què
hi fas aquí?- va preguntar el Nalek
-Que
hi fas tu aquí?- va contestar en Habuk.
-Hem
arribat abans!- va exclamar en Nalek.
-Nosaltres
hem arribat abans!- va contestar en Nalek.
-Ves-te'n
d'aquí ara mateix. Ara ja fa tres anys que qui arribés abans es
quedava a l'oasi!- I amb aquesta frase, en Nalek se'n va anar. En
Habuk, però, s'hi va quedar pensant.
***
Aquella
nit en Habuk va tenir un malson. Somiava que la seva tribu descobria
que havia parlat amb el Nalek. L'instint li havia impedit que
expliqués la seva conversa amb el Nalek a la tribu, i ara somiava
que el desterraven per no haver-los explicat la veritat. I,
mentrestant, la seva estimada filla Naia s'escapava del campament.
Aleshores es va despertar. La Naia havia desaparegut.
***
Un
altre cop! En Nalek estava tenint tot un seguit de malsons, però
tots giraven al voltant de la conversa que havien mantingut els dos
caps. Tots menys un, un que era el més dolorós. En Nabú, el seu
fill, s'escapava del campament. I aleshores, el soroll del vent el va
despertar. En Nabú no hi era.
En
Habuk ni s'havia vestit, havia sortit esperitat de la tenda. Sabia
que era molt perillós sortir amb camissa de la tenda per la forta
baixada de temperatures, però la ràbia se'l emportava. Seria capaç
en Nalek d'haver-li robat la seva preciosa Naia?
***
En
Nalek era pres per la ràbia. Sabia que era mortal sortir sense
vestir-se degut a la forta baixada de temperatures, però havia de
recuperar el seu fill.
***
Havia
recorregut tot l'oasi en busca de la seva estimada filla, però en
Habuk no la va poder trobar. Havia trobat a la tribu rival, però li
havia passat per alt. En aquell moment, només li importava la Naia.
Només quedava aquell lloc, el lloc on s'havia trobat amb el Nalek.
***
Tot
l'oasi havia estat registrat pel Nalek, menys aquell lloc, el lloc on
els dos caps havien mantingut aquella conversa. Havia vist l'altra
tribu, però no els hi havia fet cas. En aquell moment, l'únic
important era en Nabú.
***
En
Habuk va córrer sense parar fins arribar al lloc. Només faltava un
parell de matolls. I ell no sabia que el que passava darrera
d'aquells matolls faria que li canviés la vida.
***
Al
mateix temps en Nalek registrava l'últim racó d'aquell indret i
llavors ho va veure. Allò que canviaria la seva vida més del que es
podia imaginar.
***
Els
dos caps havien trobat els seus fills, però no esperaven el que van
veure. Les dues criatures estaven jugant l'un amb l'altre i reien a
plaer. I va ser tanta la tendresa que els dos caps van experimentar
en aquella escena, que només amb la mirada, es va acordar tota la
pau que calia.
.JPG)
