Petit microrrelat

Ell era invisible. No dormia. No menjava. No bevia. Vetllava per tothom i cada un dels habitants del planeta blau. A alguns els visitava al migdia, a altres al mig d'una classe i a altres, a la foscor de la nit. Alguns el rebien amb les portes obertes i no el deixaven marxar fins a ben entrat el migdia. Altres li tancaven les portes amb begudes energètiques. Visitava tots els pobles. Des dels pobles sense contacte a l'exterior, d'aquells  que els seus habitants encara són primitius, fins als pobles que estaven a l'avantguarda de la tecnologia. Deien que també visitava  altres planetes, d'aquells que els científics desitjarien visitar-los alguna vegada. Que com ho feia? Doncs, simplement, ho feia. Alguns el representaven com un home que voltava pel món i tirava sorra als ulls de la gent, per fer-los dormir. Altra gent   explicava  que viatjava per sota terra i per el subsòl, com si fos un talp, però amb la construcció dels metros ho va deixar i viatjava per el mar. Hi  havia altra gent que simplement creien que viatjava amb el vent i ell era la seva prolongació. I, qui sap, potser ell era l'aire...
Però, ell, simplement era el què era i es deia com es deia. I ell era la son.