Ell era invisible. No dormia. No menjava. No bevia. Vetllava per tothom i cada un dels habitants del planeta blau. A alguns els visitava al migdia, a altres al mig d'una classe i a altres, a la foscor de la nit. Alguns el rebien amb les portes obertes i no el deixaven marxar fins a ben entrat el migdia. Altres li tancaven les portes amb begudes energètiques. Visitava tots els pobles. Des dels pobles sense contacte a l'exterior, d'aquells que els seus habitants encara són primitius, fins als pobles que estaven a l'avantguarda de la tecnologia. Deien que també visitava altres planetes, d'aquells que els científics desitjarien visitar-los alguna vegada. Que com ho feia? Doncs, simplement, ho feia. Alguns el representaven com un home que voltava pel món i tirava sorra als ulls de la gent, per fer-los dormir. Altra gent explicava que viatjava per sota terra i per el subsòl, com si fos un talp, però amb la construcció dels metros ho va deixar i viatjava per el mar. Hi havia altra gent que simplement creien que viatjava amb el vent i ell era la seva prolongació. I, qui sap, potser ell era l'aire... Però, ell, simplement era el què era i es deia com es deia. I ell era la son.
dimecres, 5 de desembre del 2012
Petit microrrelat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ostres! Esta genial!! :D
ResponElimina