A vegades somio amb un món
millor.
En aquest món, els diners
no serien més que idees esbojarrades que algún dia a l'ésser humà
se li va acudir fer. Els mals es podrien expulsar amb un simple gest
de la mà, i els hospitals no existirien. La gent no guardaria rencor
a ningú, i disfrutaria ajudant als altres. No seríem avariciosos i
l'egoisme quedaria ben lluny. Els insults serien paraules inútils i
sense sentit, i el menjar no faltaria per a ningú. La gent seria
feliç sense res i només necessitaria les coses essencials per
viure. El racisme seria una idea descartada per tothom, i les guerres
serien, com a màxim, de coixins. El luxe no existiria, i llegir
seria l'esport mundial. No hi haurien països ni fronteres, ni
dictadures ni monarquies, ni reis ni caps d'estat, la gent decidiria
el que voldria fer per si mateixa, i ningú els hi questionaria les
seves decisions.
A vegades, somio amb un
món millor, un món no tan impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada