Salik, oasi de l'amistat

Enmig de la immensa tempesta de sorra, en Habuk guiava la tribu Manhok, la seva tribu, cap a Salik, l'oasi de les mil palmeres, amb l'esperança d'arribar-hi abans que la tribu Ulik.

En Habuk era alt i prim. No solia parlar amb ningú, però quan xerrava es deixava portar per les paraules. Com tota la tribu, anava tapat de dalt a baix amb un mocador vermell.

***

Enmig de la immensa tempesta de sorra, en Nalek guiava la tribu Ulik, la seva tribu, cap a Salik, l'oasi de les mil palmeres, amb l'esperança d'arribar-hi abans que la tribu Manhok.

En Nalek tenia els ulls blaus que li donaven un cert aspecte alegre. No era gaire alt, però tampoc era baix i, com tota la tribu, anava cobert d'un vel blau turquesa.

***

La tempesta era una de les més dures que havien viscut els dos caps. Les dues tribus es debilitaven per moments degut a la forta tempesta, però els caps els animaven perquè sabien que cada segon contava per arribar abans a Salik que la tribu veïna.

La nit ja queia i amb prou feines es veia el sol. Finalment, els dos caps van decidir acampar per recuperar forces. Els membres de les dues tribus s'havien anat a dormir, menys en Habuk i en Nalek. S'havien quedat pensant. Qui arribaria abans? Que passaria amb el que arribés després? Els dos caps van fer una mirada desafiadora al cel, com si la poguessin enviar al seu rival.

***

L'endemà, els dos caps van posar tota la tribu en marxa ben d'hora. S'havien d'afanyar perquè quedava poc trajecte i era important arribar abans si volien passar aquella tempesta a Salik.

***

La tempesta els turmentava i ja es veien les palmeres, però encara quedava una última duna, la duna més gran. En Habuk va sospirar tranquil·lament. Es veien les palmeres, però no hi havia cap senyal que la tribu del Nalek hagués acampat a Salik.

***

Per fi, la tribu Manhok va arribar a Salik, l'oasi de les mil palmeres, i ja buscava un bon lloc per establir el seu campament temporal.

Al mateix temps, la tribu Ulik entrava en el regne de les mil palmeres, on hi buscaven un bon lloc per acampar.

***

En Habuk havia anat a fer una volta per investigar. Ja havien passat cinc dies des de que van acampar a Salik, però semblava que la tempesta no tingués fi.

***

En Nalek havia anat a fer una volta per investigar. Ja havien passat cinc dies des de que van acampar a Salik, però semblava que la tempesta no tingués fi.

***

Es movien les fulles. Allà hi havia algú.

-Què hi fas aquí?- va preguntar el Nalek

-Que hi fas tu aquí?- va contestar en Habuk.

-Hem arribat abans!- va exclamar en Nalek.

-Nosaltres hem arribat abans!- va contestar en Nalek.

-Ves-te'n d'aquí ara mateix. Ara ja fa tres anys que qui arribés abans es quedava a l'oasi!- I amb aquesta frase, en Nalek se'n va anar. En Habuk, però, s'hi va quedar pensant.

***

Aquella nit en Habuk va tenir un malson. Somiava que la seva tribu descobria que havia parlat amb el Nalek. L'instint li havia impedit que expliqués la seva conversa amb el Nalek a la tribu, i ara somiava que el desterraven per no haver-los explicat la veritat. I, mentrestant, la seva estimada filla Naia s'escapava del campament. Aleshores es va despertar. La Naia havia desaparegut.

***

Un altre cop! En Nalek estava tenint tot un seguit de malsons, però tots giraven al voltant de la conversa que havien mantingut els dos caps. Tots menys un, un que era el més dolorós. En Nabú, el seu fill, s'escapava del campament. I aleshores, el soroll del vent el va despertar. En Nabú no hi era.

En Habuk ni s'havia vestit, havia sortit esperitat de la tenda. Sabia que era molt perillós sortir amb camissa de la tenda per la forta baixada de temperatures, però la ràbia se'l emportava. Seria capaç en Nalek d'haver-li robat la seva preciosa Naia?

***

En Nalek era pres per la ràbia. Sabia que era mortal sortir sense vestir-se degut a la forta baixada de temperatures, però havia de recuperar el seu fill.

***

Havia recorregut tot l'oasi en busca de la seva estimada filla, però en Habuk no la va poder trobar. Havia trobat a la tribu rival, però li havia passat per alt. En aquell moment, només li importava la Naia. Només quedava aquell lloc, el lloc on s'havia trobat amb el Nalek.

***

Tot l'oasi havia estat registrat pel Nalek, menys aquell lloc, el lloc on els dos caps havien mantingut aquella conversa. Havia vist l'altra tribu, però no els hi havia fet cas. En aquell moment, l'únic important era en Nabú.

***

En Habuk va córrer sense parar fins arribar al lloc. Només faltava un parell de matolls. I ell no sabia que el que passava darrera d'aquells matolls faria que li canviés la vida.

***

Al mateix temps en Nalek registrava l'últim racó d'aquell indret i llavors ho va veure. Allò que canviaria la seva vida més del que es podia imaginar.

***

Els dos caps havien trobat els seus fills, però no esperaven el que van veure. Les dues criatures estaven jugant l'un amb l'altre i reien a plaer. I va ser tanta la tendresa que els dos caps van experimentar en aquella escena, que només amb la mirada, es va acordar tota la pau que calia.